diumenge, 6 d’octubre de 2013

WEB 2.0. L’ús de la web en la societat del coneixement

Una vegada llegit el capítol escrit per Julia Cabecero, anomenat Educación 2.0 ¿marca, moda o nueva visión de la educación?, em disposo a reflexionar sobre les aportacions de l’autora per tal de relacionar-les amb el contingut de l’assignatura.

És clar que els temps canvien, demanant una adaptació ràpida de la mateixa societat. Aquest és un canvi que no només veiem present en els temps, sinó també en els nostres alumnes que son un reflex de la mateixa societat en constant evolució. Això mateix passa amb les TIC: apareixen de manera ràpida i sobtosa demanant que tots ens pugem al seu tren, adaptant-nos a les seves renovacions.

En l’actualitat, ens trobem en una societat immersa en les tecnologies de la informació i la comunicació. Les tenim al nostre abast i les utilitzem amb normalitat en el nostre dia a dia. És per això que els infants es desenvolupen en una realitat digital que no podem oblidar, adquirint aquesta eina amb una naturalitat evident. Això és un aspecte que hem d’aprofitar molt dins les aules ja que, com diu la mateixa autora, “vivim en les tecnologies com peixos a l’aigua”.

De la ma d’aquestes noves tecnologies i la capacitat per utilitzar-les, sorgeix l’aspecte anomenat capacitat “multitarea”, que la mateixa autora introdueix com gran virtut, ja que els infants realitzen diverses activitats alhora (mirar el correu, cercar informació...) estalviant una gran quantitat de temps.

Les TIC també ens permeten aprendre de manera totalment autònoma, oferint-nos diversos espais pedagògics. Som nosaltres mateixos els que hem de discriminar la informació valorant si és o no fiable.

Julia Cabecero també ens parla de la novetat del moviment Web 2.0, que ofereix a la societat noves eines més senzilles i amigables d’intercanviar informació a partir de programes gratuïts proporcionats a la xarxa.

Paral·lelament a la Web 2.0 sorgeix el que coneixem amb el nom d’Educació 2.0. Aquest terme contempla els canvis produïts en l’actualitat per a desenvolupar una metodologia totalment centrada en els alumnes i la societat en general. El mestre és considerat un guia, orientador i dissenyador de situacions riques d’aprenentatge.

Aquesta nova manera d’entendre l’educació suposa un nou punt de partida, diferenciant l’escola tradicional, on el mestre era l’única font d’aprenentatge, amb l’escola nova, amb què els infants tenen un paper totalment actiu en el seu procés.

Com bé afirma Cabecero: “la clau està en implicar a l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada