"Societat de la informació, tecnologies digitals i educació" M. Area

A l’article “Societat de la informació, tecnologies digitals i educació”, Manuel Area reflexiona sobre els problemes i reptes educatius més destacables de la societat de la informació. El nou context social, econòmic i cultural desemboquen a uns canvis socials que ens obliguen a replantejar el paper de l’educació.

Area divideix l’article en diferents apartats que presentaré al llarg de la publicació per tal de reflexionar sobre els aspectes que es van plantejant en la mateixa lectura. Aquests apartats són els següents: 1. Els discursos sobre la societat de la informació, 2. Llums i ombres dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i la comunicació, 3. Els problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològica, i 4. Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals.

Els discursos sobre la societat de la informació:

Ens topem amb una “tercera revolució industrial” que produeix una transformació de les estructures i processos de producció econòmica, és a dir, passem d’una societat industrial a una totalment informàtica que afecta a tots els nivells: econòmics, sociològics, polítics i culturals.

El terme de GLOBALITZACIÓ apareix com el fenomen històric més representatiu de l’actualitat. Aquest es defineix com una superació dels límits espacials de les fronteres locals o nacionals per actuar com a nivell planetari. Dit això, cal parlar de les noves tecnologies com a motor d’acceleració globalitzador, ja que ens permeten difondre la informació d’un lloc a un altre del planeta en un temps rècord.

Dit això, podem identificar quatre grans discursos que ens permeten analitzar el desenvolupament de les TIC des de diferents perspectives:

-   Discurs mercantilista sobre la societat de la informació i les TIC divulgat pels sectors industrials. Defensen que les regles del mercat són les que guiaran i regularan el creixement i desenvolupament de la societat de la informació, suposant en benestar material i, conseqüentment, la “felicitat” dels individus.

- Discurs crític – polític que defensa que les TIC han d’estar al servei del desenvolupament social i humà, i no controlades pel capitalisme.

- Discurs tecnocentrista manté que les TIC i Internet construeixen l’eix d’un procés de revolució tecnològica però també humana.

- Discurs apocalíptic advoca que les noves tecnologies de la informació i la comunicació representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de societat.

Llums i ombres dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i la comunicació:

La cara amable de les tecnologies digitals:

- Les TIC permeten una major comunicació entre persones, independentment de la seva localització. Per tant, es rompen les barreres espai-temporals

- Permeten l’accés permanent a una gran quantitat d’informació

- Des de la llar i a través de les rets telemàtiques podem accedir a biblioteques, centres, institucions i associacions de qualsevol caire

- Les TIC milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis

- Les tecnologies digitals possibiliten noves formes d’activitat productiva

En definitiva, les noves tecnologies propicien noves formes de participació social que ens porten més enllà dels límits territorials.

Les tecnologies també tenen les seves ombres:

- El progrés tecnològic no significa automàticament una millora de benestar del conjunt dels ciutadans

- Evident pitjorament mediambiental del planeta com a conseqüència del creixement industrial

- L’expansió de les noves tecnologies pot provocar la pèrdua del sentit i significat de l’existència

- Civilització dependent de la tecnologia a nivells progressivament creixents

- El procés de globalització està imposant la hegemonia cultural de la civilització occidental

L'ús de les noves tecnologies ens porta inevitablement a la pèrdua de privacitat i a l’increment del control sobre els individus i grups socials.

Els problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològic

- La difusió d’aquestes noves tecnologies requereix una readaptació dels individus i grups humans pel que fa les noves formes culturals i de comunicació

- El reciclatge, readaptació i ajustament a les noves tecnologies obliga, sobretot als adults, a realitzar un esforç formatiu

- Rebem moltes dades i informacions però no sempre sabem transformar-les en coneixement

- La presentació de la informació es caracteritza per la seva ruptura amb el model d’organització lineal de cultura impresa

- Ens canvis econòmics i tecnològics ens porten a noves formes d’estructures laborals

Tots aquests aspectes estan provocant un desfasament o desajustament dels sistemes educatius existents fins ara.

Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals:

Ens trobem davant la urgent necessitat de planificar l’accés al coneixement i a les TIC en amplis sectors de la nostra societat: infants i joves, professionals, treballadors, etc. Per aquest motiu, és en la seva tecnologia societat de la informació.

Integrar les noves tecnologies al sistema i cultura escolar:

El sistema escolar s’ha d’adaptar a les noves exigències derivades de l’omnipresència tecnològica sobre la societat i la cultural, integrant les TIC a les aules i centres educatius, i replantejant els continguts

- Realitzar inversions econòmiques per tal d’establir una millora

- Desenvolupament d’estratègies de formació del professorat i assessorament als centres escolars en relació a la utilització de les TIC

- Estimular la innovació de les pràctiques docents per facilitar els processos d’ensenyament

- Propiciar la creació de “comunitats virtuals d’aprenentatge”

El repte es troba en què els centres educatius innovin no només en la seva tecnologia sinó també en concepcions i pràctiques pedagògiques.

Reestructurar les fins i mètodes d’ensenyament. Nous rols pels docents i alumnes

Adequar els fins i mètodes d’ensenyament al nou context en que ens trobem, és a dir, a la societat de la informació.

- L’alumne és el protagonista de les accions formatives, i disposarà d’una gran autonomia i control sobre el propi procés d’aprenentatge

·         Aprendre a aprendre

·         Enfrontament a la informació

·         Qualificació laboral

·         Prendre consciència de les implicacions

- El docent es caracteritza per la tutorització i guia que en fa del procés d’aprenentatge. Mediador del saber

- Les activitats i funcions han de tenir el suport de la formació permanent

Estendre la formació a través de rets d’ordinadors: la teleformació

- L’educació a distància utilitzant rets d’ordinadors permet que molts ciutadans no puguin cursar estudis en formes tradicionals d’assistència a un centre.

- Resulta important la creació d’espais d’ensenyament sense limitacions espacials ni temporals, amb possibilitats d’establir relacions col·laboradores.

Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies

- Introduir i preparar treballadors en el coneixement i ús laboral de les TIC

- Millorar la qualitat dels processos d’aprenentatge de l’alumnat prenent per base les TIC

- Establir i desenvolupar cursos específics de formació per llocs de feina

- Crear rets telemàtiques dirigides a la formació de diferents àmbits ocupacionals

Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica pel desenvolupament social i comunitari

- Potenciar i donar suport a projectes i experiències d’associacions culturals, juvenils... en l’ús pedagògic i cultural de les TIC

- Transformar les biblioteques i centres culturals en espais d’accés a la cultura audiovisual i informàtica

Destacats els punts clau de la lectura que Manuel Area ens ha fet arribar a mode teòric, cal concloure que les noves tecnologies construeixen la base de la societat actual, aspecte assenyalat a la lectura com la “tercera revolució”. L’escola construeix un espai comunitari que forma part de la societat, i com a tal, no pot construir-se al marge dels esdeveniments.

A més, també considero del tot beneficiós el fet de construir els aprenentatges dels alumnes basant-nos en el seu procés i convertint-lo en l’eix central del mateix. El mestre ha de ser un guia dels aprenentatges, però seran els infants els que adquiriran els coneixements quan els apliquin a partir de l’experiència.

Considero que les TIC haurien de convertir-se un suport a les aules i la integració de nous continguts, sense necessàriament substituir el sistema tradicional.

És clar que les TIC han adquirit un pes innegable en la societat actual i fer ulls clucs seria un error que no podem permetre’ns.